divendres, 9 de setembre de 2011

El monstre del llac Victòria

Estant a Tanzània,per col·laborar amb els projectes educatius que ens han dut fins aquí, vam tenir la sort que en John fes servir els seus contactes per visitar una factoria de peix a prop de l’escola a la riba del llac Victòria.

Fa molt de temps que vam veure un documental que es diu ‘La pesadilla de Darwin’. Mireu-la si podeu.
 
En resum, cap als anys 80, funcionaris del banc mundial van creure que la solució ideal pels països de la riba del llac Victòria era l’introducció de la perca del riu Nil, amb la qual esperaven aconseguir: aliment pels ciutadans, divises (per pagar el deute extern que els hi hem “enredat” a tenir), impostos (que omplin les sempre buides i moltes vegades corruptes arques estatals), sous dels treballadors, etc.

La realitat és molt diferent: la perca és un peix carnívor molt depredador que està acabant amb la majoria d’espècies del llac. El seu tamany pot esdevenir monstruós, fins als 200kg, tot i que els exemplars grans que es pesquen, ronden els 50-80 kg. Les factories que s’han establert solen ser de capital estranger (com la que hem visitat, propietat de l’Aga Khan), importen la mà d’obra qualificada (de països com l’Índia), i la mà d’obra nacional sol estar al peu de la cadena de producció. Tota la part aprofitable del peix es fileteja i s’envia per avió (fresca) o per vaixell (congelada) cap al primer món. Què és el que queda doncs aquí d’aquest peix? El cap, la pell i les espines, que és el que va cap als mercats locals. Sí, ho heu llegit bé, aquests “residus” són l’únic aliment que resta a la població del voltant del llac.

Quina despesa energètica tant descomunal suposa fer arribar a la nostra taula un filet de peix com aquest? Doncs brutal.

I al nostre país, quin valor comercial li donem?; doncs, la veritat és que poc. De vegades el veiem amuntegat a la secció del peix, en quantitats exagerades. M’agradaria saber quants kilos de perca s’arriben a llençar al final del dia a cada una de les nostres ciutats. Aliment que s’ha engendrat al cor de l’Africa, i que no servirà per combatre la fam d’aquest continent. Una vegada més, com fem amb tots els seus recursos naturals, l’expoliem sense deixar que s’autogestioni. “Pole” (ho sento) Africa, amb tot el meu cor...



Cap comentari:

Publica un comentari