dijous, 30 de desembre de 2010

Després de Cancún


Fa unes setmanes ha finalitzat a Cancún la XVI conferència del canvi climàtic de Nacions Unides -COP 16-. I fa uns díes, l’entitat Ecoserveis ha organitzat una jornada per explicar els detalls del que ha supossat aquesta cimera.

El motiu de la reflexió d'avui és parlar del que ha esdevingut a Cancún, i del que cadascú de nosaltres podem fer-hi al respecte.

Ens trobem a un moment fonamental de l'evolució de l'home, aquell en el qual l'acció antròpica -és a dir, per causa humana- està aconseguint canviar el clima de la Terra, atansant-nos -potser- a límits insostenibles. Per això, és urgent que tots i cadascú de nosaltres fem el màxim esforç en aconseguir detindre (primer) i restituir (després) el deteriorament.

Qui ha de canviar les coses, cadascú de nosaltres o els polítics? Lo fàcil fora creure que els polítics, però en realitat el canvi cap a una realitat millor que la que tenim, és responsabilitat de tots i cadascú dels ciutadans. Si cadascú netegés el seu tros de vorera, el carrer sempre estaria net (oi que ho hem sentit dir moltes vegades?). Doncs ja és hora que apliquem aquesta dita amb matèria medi-ambiental.

Tornant al paper dels polítics i el clima, la COP 16 de Cancún ha tingut un resultat massa discret, tenint en compte l'urgència que té el nostre planeta en que per fi es prenguin decisions valents.

Sols l'Unió Europea està disposada a comprometre's a reduir les emissions contaminants per a un nou protocol de Kioto. L'actual venç l'any 2012, i cap d'aquestes potències el va ratificar: EEUU, Xina, Índia, Rússia, i Brasil. Tots ells emeten quasi-bé 2/3 del total planetari, i juntament amb el Japó (amb l’excepció del Brasil?), es neguen a reduir de manera obligatòria les seves actuals emissions, per la qual cosa, sols s'ha pogut establir a Cancún una reducció voluntària de les emissions de diòxid de carboni.
Segons l'economista -i expert en canvi climàtic- Josep Garriga, s'acabarà fent el que Xina i els EEUU decideixin als propers 2-3 anys.

S'han compromès a lluitar per què la temperatura del planeta no excedeixi els 2 graus centígrads respecte al període preindustrial (o 1,5 graus si els informes científics ho demanessin). Tot i així, si no s'adopten noves mesures, amb el ritme actual, arribarem (segons l'informe Stern) l'any 2035 a superar aquests 2 graus. Això suposaria danys irreparables a zones sensibles del planeta que afectarien a centenars de milions de persones.
El problema és que no hi ha cap compromís concret -de moment- per aconseguir evitar aquest increment de temperatura, doncs com diu el professor Josep Puig, sols aconseguirem complir les previsions si duem a terme un canvi de model tecnològic -com el pas a l'energia solar, per exemple-, i en aquests moments, no estem, justament, canviant el model tecnològic.

Es mobilitzaran 20.000 milions de dòlars l'any 2020, perquè els països pobres i en vies de desenvolupament puguin adaptar-se al canvi tecnològic. No obstant això, aquestes xifres tan ambicioses em recorden al Cimera del Mil·lenni, en què totes les Nacions Unides es van comprometre l'any 2000 a complir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, com reduir la pobresa a la meitat l'any 2015, i ja propers a la data, tenim avui més pobres que a l'any 2000.

Esperem que a la cimera del clima de Durban -COP XVII- el proper any, puguin concretar-se i comprometre's definitivament tots els països, per ajudar al fet que la lluita contra el canvi climàtic sigui una realitat per a tots, en benefici del planeta.

Mentrestant, fem cadascun de nosaltres aquests gestos quotidians que -com deia abans- aconsegueixen que la vorera estigui neta, i que qui passegi “despistat” per aquest carrer (ben sigui polític, empresari o ciutadà) vegi el ben arreglada que està i s’acabi de convèncer dels avantatges que té ser “net”.

Cap comentari:

Publica un comentari