Fa uns dies se m’ha trencat una cantonada del vidre superior de la impressora, i en un primer moment he pensat, que al semblar una trencadissa de poca importància, tindria un arreglo fàcil, ràpid i barat...
És una impressora –multifunció-, que permet fer fotocòpies, escanejar documents, i imprimir. Fa que la tenim a casa des del 2.006 i, fins ara, havia funcionat bastant be.
Per si de cas, vaig fer un cop d’ull a les ofertes de Nadal que hi havia per tot arreu, i una impressora equivalent la vaig trobar per uns 50€. Em va fer ràbia haver-la de canviar, per què a més, tinc a casa els cartutxos negre i color de reserva, i ja valen uns 80€!
Llavors porto la impressora al servei tècnic HP, i gairebé se’m riuen a la cara... “Et costarà més car arreglar-la que comprar-te’n una”. Us sona aquesta frase? Heu vist el fantàstic documental fet per TVE i TV3 “Comprar, tirar, comprar”, que parla de la obsolescència programada? Clar, fer un pressupost, i una hora de ma d’obra ja ho costaria això... i per aquest preu tens una nova –em diuen!-. Doncs em sento indignat del sistema econòmic en el qual ens trobem immersos, que no valora en absolut l’estalvi, que ens ha acostumat a comprar barat, i quan s’espatlli ja comprarem un altre, és a dir, rendits al consumisme!
Lamentar-se -de com estan avui dia les coses- i no reaccionar, no serveix de res; així que hem de passar tots a l’acció, doncs si no ens agrada la realitat que ens envolta, tenim tot el dret a crear-ne una de nova. Dit i fet:
Li pregunto al de HP com ho hauria de fer, si volgués arreglar la impressora pel meu compte, i em diu que hauria de preguntar a una cristalleria, si em poden tallar un tros de vidre a la mida que necessito; i a una ferreteria, per que m’orientin com desmuntar els cargols que hi ha, doncs sembla que els hagin dissenyat exprés per desanimar als usuaris a desmuntar-la (de tant difícil que sembla!). Total, que per 1,5€ compro una punta de descargolador especial (i amb l’ajuda d’una clau anglesa ja ho podria desmuntar (el descargolador sencer val 9€, però per fer-ho servir puntualment, em diuen que no em val la pena). De fet, a la ferreteria, s’enrotllen tant bé que allà mateix desmuntem tots els cargols. Després me’n vaig al cristaller del barri, i, per 3,5€, em fa un cristall a mida exactament igual que el que es va trencar. Què bé!; això és col·laboració ciutadana al 100%!
Així doncs, amb una tarda de bricolatge casolà, aconsegueixo tornar a fer funcionar perfectament la impressora. Un altre dia us explicaré amb més detall què és la motxilla ecològica (és el pes en kg que suposa pel medi ambient la fabricació d’un producte). Per exemple, la d’un ordinador són 1.500 kg, o uns texans (de 600 gr.!) 32kg més 8.000 litres d’aigua.
Recuperem doncs l’esperit conservador i estalviador que sempre ha tingut la nostra societat, millorat amb sensibilitat ambiental, i plantegem-nos seriosament allargar la vida dels nostres objectes quotidians, no sols per afavorir la butxaca, sinó també per afavorir la recuperació del medi ambient que tant hem malmès entre tots!
Més info a...:
Fan cursos per aprendre a reparar electrodomèstics, cosir, etc.
Web on podeu veure el fantàstic documental fet per TVE i TV3, que posa al descobert la estratègia comercial del consumisme, mitjançant l’obsolescència programada.
Web on es parla de la motxilla ecològica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada