divendres, 9 de setembre del 2011

Natura salvatge a Tanzània

Tant de temps mirant documentals d’animals de La2 i el 33, i qui ens ho anava a dir... Les vivències que hem tingut últimament ens han portat de nou a l’Àfrica, i de rebot, ens han ofert que, entre projecte i projecte de cooperació infantil, poguem visitar el cràter del Ngorogoro i el parc nacional del Serengueti.

Endinsar-nos per la caldera del Ngorongoro és com entrar dins l’Arca de Noé. En un espai relativament petit (20km de diàmetre) es troben convivint unes 25 mil espècies diferents –segons el nostre guia-, entre les quals estan la majoria dels grans animals africans. En només dues hores vam tenir la sort de podem contemplar zebres, elefants, gaseles, antílops, porcs salvatges (facoceros), i búfals. Llàstima de no haver vist rinoceronts (la cacera els ha fet minvar molt, inclús aquí) i els flamencs, que solen formar una gran taca rosada al llac del mig del cràter, i que degut a la sequera d’aquesta època, han emigrat temporalment al veí llac Manyara.
 
Cap a la tarda hem sortit en direcció al Serengueti, anant per una carretera que no s’acabava mai. Una posta de sol magnífica en l’horitzó infinit, i tot seguit el cel més estelat que hom es pot imaginar. I en plena nit, impassible, un elefant solitari caminant cap a ves a saber on. I una mica abans de parar, una hiena que a aquella hora, sortia del seu cau.

La tranquil·litat de la nit, es va anar trencant intermitentment, amb diferents sorolls peculiars, sent especialment impactant el “riure” de les hienes, al costat de la finestra on dormíem.

A l’endemà, un cop havent esmorzat, ens posem en marxa cap a la descoberta del Serengueti, ben acompanyats per un guia (“ranger”) que coneix els llocs idonis per observar animals, en aquesta vastíssima extensió de terreny pla, esquitxat de les famoses acàcies en forma de paraigües gegants (“umbrella trees”).
 
Vam estar de sort –segons ens han dit- per poder veure un lleopart menjant-se una presa (possiblement una gasela), una parella de guepards (“chita”) descansant a l’ombra d’una acàcia, una lleona solitària preparant-se per atacar uns antílops, una quantitat increïble d’elefants, moltes girafes, dos rius amb dos grups d’hipopòtams refrescant-se impassibles dins l’aigua, cocodrils (a la vora d’un d’aquests rius), un grup de quatre lleones esperant relaxadament l’arribada de la foscor, hienes, gaseles  i antílops en quantitats inimaginables, nyus, zebres i elefants també nombrosíssims, búfals, porcs salvatges, estruços, galls de guinea, perdius, grulles, diferents cigonyes, àligues, i d’altres ocells multicolors,...
 
I després d’aquest regal de la natura, la lliçó d’aquesta terra ens la van donar les seves gents, veien com afronten les dificultats i els problemes quan se’ls hi presenten, de manera tant diferent a com ho fem a casa nostra. Vam punxar dues rodes, i sols portàvem una de recanvi. Els del “primer” món trucaríem a la grua i esperaríem asseguts a la cuneta. Aquí la gent lluita de valent per sortir-se’n com sigui, i amb una generositat cap als altres que a casa nostra fa temps que hem perdut, conquerits per l’individualisme, mentre anem arreu amb el nostre cap ple de preocupacions. Tots els cotxes que van pasar es van aturar a ajudar-nos, i finalment vam poder acabar el nostre desplaçament fins a Musoma, a la vora del llac Victòria.
Gràcies Tanzània -i gràcies Àfrica-, per aquestes lliçons que tu i la teva gent ens doneu contínuament.








 

El monstre del llac Victòria

Estant a Tanzània,per col·laborar amb els projectes educatius que ens han dut fins aquí, vam tenir la sort que en John fes servir els seus contactes per visitar una factoria de peix a prop de l’escola a la riba del llac Victòria.

Fa molt de temps que vam veure un documental que es diu ‘La pesadilla de Darwin’. Mireu-la si podeu.
 
En resum, cap als anys 80, funcionaris del banc mundial van creure que la solució ideal pels països de la riba del llac Victòria era l’introducció de la perca del riu Nil, amb la qual esperaven aconseguir: aliment pels ciutadans, divises (per pagar el deute extern que els hi hem “enredat” a tenir), impostos (que omplin les sempre buides i moltes vegades corruptes arques estatals), sous dels treballadors, etc.

La realitat és molt diferent: la perca és un peix carnívor molt depredador que està acabant amb la majoria d’espècies del llac. El seu tamany pot esdevenir monstruós, fins als 200kg, tot i que els exemplars grans que es pesquen, ronden els 50-80 kg. Les factories que s’han establert solen ser de capital estranger (com la que hem visitat, propietat de l’Aga Khan), importen la mà d’obra qualificada (de països com l’Índia), i la mà d’obra nacional sol estar al peu de la cadena de producció. Tota la part aprofitable del peix es fileteja i s’envia per avió (fresca) o per vaixell (congelada) cap al primer món. Què és el que queda doncs aquí d’aquest peix? El cap, la pell i les espines, que és el que va cap als mercats locals. Sí, ho heu llegit bé, aquests “residus” són l’únic aliment que resta a la població del voltant del llac.

Quina despesa energètica tant descomunal suposa fer arribar a la nostra taula un filet de peix com aquest? Doncs brutal.

I al nostre país, quin valor comercial li donem?; doncs, la veritat és que poc. De vegades el veiem amuntegat a la secció del peix, en quantitats exagerades. M’agradaria saber quants kilos de perca s’arriben a llençar al final del dia a cada una de les nostres ciutats. Aliment que s’ha engendrat al cor de l’Africa, i que no servirà per combatre la fam d’aquest continent. Una vegada més, com fem amb tots els seus recursos naturals, l’expoliem sense deixar que s’autogestioni. “Pole” (ho sento) Africa, amb tot el meu cor...



diumenge, 4 de setembre del 2011

Cursos de tardor 2011 a Centres Cívics de Bcn

Ja comencen les inscripcions pels propers 3 cursos que farem aquesta tardor als centres cívics:

* CONSUMIR AMB CONSCIÈNCIA: Serà els divendres, de 5pm a 6.30pm. Al C.C. El Sortidor (Poble Sec). Des del 30/9 al 04/11. 6 sessions, i el preu és de 27€. Les inscripcions són del 05/09 al 17/09. Per a més informació, clicar aquí.


* INTRODUCCIÓ A L'ASTRONOMIA EN FAMÍLIA: Serà els divendres, de 5pm a 6.30pm. Al C.C. El Sortidor (Poble Sec). Des del 11/11 al 16/12. 5 sessions, i el preu és de 22,5€. Les inscripcions són del 05/09 al 17/09. Per a més informació, clicar aquí.

* RECICLATGE CREATIU: Serà els dilluns, de 5.30pm a 7pm. Al C.C.La Farinera del Clot (Espai Antoni Miró Peris). Des del 03/10 al 05/12. 10 sessions, i el preu és de 73€. Les inscripcions són del 12/09 al 23/09. Per a més informació, clicar aquí.

Agrairem que ens ajudeu a donar difusió a la convocatòria. 

Us hi esperem a tots! 



dimecres, 30 de març del 2011

Cursos a Centres Cívics de Barcelona


Hola amics:

Aquest mes posem en marxa els primers cursos d’ECOGLOBAL Bcn, a Centres Cívics de Barcelona, i vull compartir-ho amb tu i els teus, per tal que ens ajudis a donar-li la màxima difusió possible entre totes les teves amistats i coneguts.

Els cursos que impartim són:

*     “Jardí mediterrani al balcó”
Coneixerem les principals plantes aromàtiques i medicinals del nostre entorn. Aprendrem a fer sabó. Farem tallers pràctics (d’infusions, d’oli corporal,  de crema hidratant, de pasta de dents i col·lutori dental). I aprendrem a construir un compostador per transformar la matèria orgànica que generem a casa en el millor adob del mercat. (*)


*     “Taller d’aprofitament creatiu de materials reciclats”
Descobrirem com aprofitar de manera molt creativa materials de rebuig de casa nostra. Transformarem materials i crearem nous objectes, per tal de donar-los noves utilitats. Farem paper reciclat, confeccionarem una cartera-moneder, construirem una làmpara, farem sabó, i crearem una bossa amb agulles d’estendre roba. (*)

Els cursos tindran lloc a 4 centres cívics de Barcelona:

·         EAMP-Farinera Clot: Dilluns 16.30-18h, ReciclatgeCreatiu

o        Inscripcions: 4-12 d’abril. Inici curs: 2 de maig.

o        Adreça: Pl. Carme Monturiol, 10. <M>L1-L2:Clot.

·         CCCarmel (Horta): Dimarts 18-19.30h, JardíMediterrani + 19.30-21h ReciclatgeCreatiu

o        Inscripcions: 29 març-1 d’abril. Inici curs: 5 d’abril.

o        Adreça: c/ Santuari, 27. <M>L5:El Coll-la Teixonera.

·         CCCotxeres Borrell (St.Antoni-Eixample): Dimecres 18-19.30h ReciclatgeCreatiu

o        Inscripcions 11-15 d’abril. Inici curs: 4 de maig.

o        Adreça: c/ Viladomat, 2-8. <M>L3:Poble Sec.

·         CCBesòs (St.Martí): Dijous 18.30-20h  JardíMediterrani

o        Inscripcions: 28 març-2 d’abril. Inici curs: 14 d’abril

o        Adreça: Rbla Prim, 87-89. <M>L4:Besòs Mar.

Ajuda’ns a difondre-ho. Aquesta setmana comencem les inscripcions!

 (*): Pot variar segons la programació concreta del Centre Cívic; consulteu-ne els detalls

dimarts, 22 de febrer del 2011

L'energia i l'estalvi

Aquesta setmana, La Fàbrica del Sol ha organitzat una activitat de ciència, presentada i dirigida pel científic Dani Jimenez: “Viatge al món de l’energia”.
Ha estat un espectacle divertit i entretingut, en el que de manera molt amena hem pogut repassar l’evolució de l’ús de l’energia que ha fet el ser humà des de l’homo erectus fins a l’homo “tecnològicus”.

Hem pogut comprovar l’increment irracional  i insostenible de la despesa energètica de la nostra societat. De fet, importem prop del 80% del total de l’energia que fem servir (petroli, gas natural, carbó i nuclear), sense importar-nos gaire d’on ve, quines conseqüències suporten als llocs d’orígen (per exemple, el desastres ambientals a l’Amazònia i al golf de Mèxic, provocats per les petrolieres), quants anys li queden de reserves al planeta, quines alternatives hi haurà a partir de llavors, etc.

La millor alternativa al malbaratament general que fem de l’energia, és l’ESTALVI. Prendre consciència de lo valuosos que són cada un dels watts de llum que consumim, i que prenguem mesures quotidianes per estalviar el màxim possible, no per que no poguem pagar la factura actual que ens envia Fecsa-Endesa -o qui sigui-, sinó per que per justícia, els nostres fills també tenen dret a fer servir el combustible que durant milions d’anys s’ha anat fabricant  dins la terra, i que en poques dècades, si no canviem la tendència actual, esgotarem irreversiblement.

Per acabar la jornada, en Dani ens ha fet vibrar -literalment- a tots els assistents, amb una cadena humana on ens hem passat una divertida “enrampada”. Activitat familiar molt recomanable, de debò!


diumenge, 6 de febrer del 2011

Jornades de medi ambient a la Universitat


Aquesta setmana he tingut el privilegi de poder participar al Taller Transversal: Consum responsable i cooperació, organitzat per la Dra. Sílvia Albareda, directora del programa UIC Sostenible, a la Universitat Internacional de Catalunya. 
 
Va ser una jornada molt complerta, que va començar amb una conferència de  la Dra. M.del Carme Llasat, del Departament d’Astronomia de la U.B., en la qual ens va parlar del “Canvi climàtic, conseqüències socioambientals”. Va repassar què és el canvi climàtic, quines implicacions té, què ens espera en el futur si continuem amb el mateix ritme que fins ara, i què hi podem fer des del punt de vista individual… Gran pregunta que tots ens hem de fer sempre, per que podem fer moltes coses en el nostre dia a dia, per reduir els efectes del canvi climàtic.
La Patrícia Cantarell, d'Intermón Oxfam, va fer una conferència vers el consum responsable. El model de consum tradicional, amb el nord que ven car i el sud que ven barat, aprofundeix la desigualtat del comerç internacional, perjudica greument al tercer món i beneficia especialment a les grans empreses transnacionals. Tot i que ens animin a consumir (molts cops innecessàriament) per evitar que tanquin empreses, hem de convertir-nos en consumidors responsables: "cal que ho compri? on ha estat elaborat? per qui? ha afectat al medi ambient?"
L'economista Manuel Ludevid va parlar de "Respostes econòmiques i socials als problemes ambientals": entre d'altres, va parlar d'eco-eficiència, és a dir, fer mes amb menys, o sigui, fer els processos industrials mes eficients (lo qual s'està veient que no és suficient per solucionar els problemes ambientals); l'eco-suficiència, és a dir, aprendre a viure i a satisfer les necessitats d'una manera diferent, redescobrint l'essencial, prescindint del superflu, anant cap a la simplicitat i la sobrietat; i finalment el decreixement, reduir-nos tots el nostre consum material, per exemple: consumir productes de proximitat, viure més localment, apostar pel moviment de la informació (tecnologies TIC) enlloc del de les persones, etc.
Hi va haver diferents tallers sostenibles: cuina i forn solar, compostatge i agricultura ecològica, reutilitzant tetra briks per fer caixes niu, fent complements de moda amb càpsules nespresso, menjadores per a ocells, i embolcalls casolans pel menjar (tipus boc'n'rol). Aquests dos últims són els que va estar fent un servidor.

Com podeu veure, una jornada molt interessant, amb molta participació d'estudiants, i que amb el gran interès que van mostrar, demostren que els temes mediambientals, tot i no estar en primera línia informativa, són un tema cabdal que interessa cada cop més als ciutadans.

dimarts, 11 de gener del 2011

LES 3R APLICADES AL NOSTRE DIA A DIA


                                                          
Aquests dies estem encara recuperant-nos dels excessos consumistes que –tot i no pretendre’ls- han inundat les nostres llars. És, per tant, un bon moment, per recuperar bones pràctiques que ens han d'acompanyar sempre. M'agradaria que reflexionéssim sobre les 3R de l'ecologia, aplicades als envasos (que tant abunden a les nostres llars):

Reduïm els envasos: ¿per què no comprem de nou carns, peixos, embotits i formatges, al tall, evitant bosses, embolcalls, safates de porexpan,…?; ¿per què no anem a fer la compra proveïts amb unes quantes carmanyoles (tambè anomenades “túppers”) i el cistell de vímet o el carro de la compra?; ¿heu vist unes estupendes bosses de roba plegables per portar sempre a sobre, quan sortim de casa, per a aquestes compres imprevistes que sempre es donen durant el dia?

Reutilitzem els envasos: si portem les ampolles de cava a la deixalleria (tambè anomenat “punt verd” a alguns llocs com Bcn), estalviem l'energia necessària (i les emissions de CO2) en tornar a fondre aquest vidre per tornar a fabricar les mateixes ampolles, sembla lògic, veritat?

Reciclem els envasos: podem reutilitzar els pots de vidre per guardar (com antigament es feia a totes les cases) les pastes, llegums, arròs, farina i farina de galeta, etc, en els armaris de la cuina. I moltes més idees, si abans de tirar l'envàs al contenidor corresponent, ens preguntem “per a què pot utilitzar-se, si li poso una mica d'imaginació…?”: per exemple, d'una llauna cilíndrica d'olives, folrant-la amb divertits estampats, obtenim un porta-llapis.


 I tinguem present que les 3R estan graduades de major a menor importància, és a dir, que el més important és que reduïm les quantitats ingents d'envasos que ens envolten en el dia a dia.

Gràcies per la vostra atenció. Fins a la propera!