divendres, 6 de gener del 2012

A voltes amb l'obsolescència programada


 
Fa uns dies se m’ha trencat una cantonada del vidre superior de la impressora, i en un primer moment he pensat, que al semblar una trencadissa de poca importància,  tindria un arreglo fàcil, ràpid i barat... 


És una impressora –multifunció-, que permet fer fotocòpies, escanejar documents, i imprimir. Fa que la tenim a casa des del 2.006 i, fins ara, havia funcionat bastant be.


Per si de cas, vaig fer un cop d’ull a les ofertes de Nadal que hi havia per tot arreu, i una impressora equivalent la vaig trobar per uns 50€. Em va fer ràbia haver-la de canviar, per què a més, tinc a casa els cartutxos negre i color de reserva, i ja valen uns 80€!


Llavors porto la impressora al servei tècnic HP, i gairebé se’m riuen a la cara... “Et costarà més car arreglar-la que comprar-te’n una”. Us sona aquesta frase? Heu vist el fantàstic documental fet per TVE i TV3 “Comprar, tirar, comprar”, que parla de la obsolescència programada? Clar, fer un pressupost, i una hora de ma d’obra ja ho costaria això... i per aquest preu tens una nova –em diuen!-. Doncs em sento indignat del sistema econòmic en el qual ens trobem immersos, que no valora en absolut l’estalvi, que ens ha acostumat a comprar barat, i quan s’espatlli ja comprarem un altre, és a dir, rendits al consumisme!


Lamentar-se -de com estan avui dia les coses- i no reaccionar, no serveix de res; així que hem de passar tots a l’acció, doncs si no ens agrada la realitat que ens envolta, tenim tot el dret a crear-ne una  de nova. Dit i fet:


Li pregunto al de HP com ho hauria de fer, si volgués arreglar la impressora pel meu compte, i em diu que hauria de preguntar a una cristalleria, si em poden tallar un tros de vidre a la mida que necessito; i a una ferreteria, per que m’orientin com desmuntar els cargols que hi ha, doncs sembla que els hagin dissenyat exprés per desanimar als usuaris a desmuntar-la (de tant difícil que sembla!). Total, que per 1,5€ compro una punta de descargolador especial (i amb l’ajuda d’una clau anglesa ja ho podria desmuntar (el descargolador sencer val 9€, però per fer-ho servir puntualment, em diuen que no em val la pena). De fet, a la ferreteria, s’enrotllen tant bé que allà mateix desmuntem tots els cargols. Després me’n vaig al cristaller del barri, i, per 3,5€, em fa un cristall a mida exactament igual que el que es va trencar. Què bé!; això és col·laboració ciutadana al 100%!


Així doncs, amb una tarda de bricolatge casolà, aconsegueixo tornar a fer funcionar perfectament la impressora. Un altre dia us explicaré amb més detall què és la motxilla ecològica (és el pes en kg que suposa pel medi ambient la fabricació d’un producte). Per exemple, la d’un ordinador són 1.500 kg, o uns texans (de 600 gr.!) 32kg més 8.000 litres d’aigua.


 Recuperem doncs l’esperit conservador i estalviador que sempre ha tingut la nostra societat, millorat amb sensibilitat ambiental, i plantegem-nos seriosament allargar la vida dels nostres objectes quotidians, no sols per afavorir la butxaca, sinó també per afavorir la recuperació del medi ambient que tant hem malmès entre tots!

Més info a...:
·         http://www.millorquenou.cat/
Fan cursos per aprendre a reparar electrodomèstics, cosir, etc.
Web on podeu veure el fantàstic documental fet per TVE i TV3, que posa al descobert la estratègia comercial del consumisme, mitjançant l’obsolescència programada.
Web on es parla de la motxilla ecològica.


diumenge, 1 de gener del 2012

divendres, 9 de setembre del 2011

Natura salvatge a Tanzània

Tant de temps mirant documentals d’animals de La2 i el 33, i qui ens ho anava a dir... Les vivències que hem tingut últimament ens han portat de nou a l’Àfrica, i de rebot, ens han ofert que, entre projecte i projecte de cooperació infantil, poguem visitar el cràter del Ngorogoro i el parc nacional del Serengueti.

Endinsar-nos per la caldera del Ngorongoro és com entrar dins l’Arca de Noé. En un espai relativament petit (20km de diàmetre) es troben convivint unes 25 mil espècies diferents –segons el nostre guia-, entre les quals estan la majoria dels grans animals africans. En només dues hores vam tenir la sort de podem contemplar zebres, elefants, gaseles, antílops, porcs salvatges (facoceros), i búfals. Llàstima de no haver vist rinoceronts (la cacera els ha fet minvar molt, inclús aquí) i els flamencs, que solen formar una gran taca rosada al llac del mig del cràter, i que degut a la sequera d’aquesta època, han emigrat temporalment al veí llac Manyara.
 
Cap a la tarda hem sortit en direcció al Serengueti, anant per una carretera que no s’acabava mai. Una posta de sol magnífica en l’horitzó infinit, i tot seguit el cel més estelat que hom es pot imaginar. I en plena nit, impassible, un elefant solitari caminant cap a ves a saber on. I una mica abans de parar, una hiena que a aquella hora, sortia del seu cau.

La tranquil·litat de la nit, es va anar trencant intermitentment, amb diferents sorolls peculiars, sent especialment impactant el “riure” de les hienes, al costat de la finestra on dormíem.

A l’endemà, un cop havent esmorzat, ens posem en marxa cap a la descoberta del Serengueti, ben acompanyats per un guia (“ranger”) que coneix els llocs idonis per observar animals, en aquesta vastíssima extensió de terreny pla, esquitxat de les famoses acàcies en forma de paraigües gegants (“umbrella trees”).
 
Vam estar de sort –segons ens han dit- per poder veure un lleopart menjant-se una presa (possiblement una gasela), una parella de guepards (“chita”) descansant a l’ombra d’una acàcia, una lleona solitària preparant-se per atacar uns antílops, una quantitat increïble d’elefants, moltes girafes, dos rius amb dos grups d’hipopòtams refrescant-se impassibles dins l’aigua, cocodrils (a la vora d’un d’aquests rius), un grup de quatre lleones esperant relaxadament l’arribada de la foscor, hienes, gaseles  i antílops en quantitats inimaginables, nyus, zebres i elefants també nombrosíssims, búfals, porcs salvatges, estruços, galls de guinea, perdius, grulles, diferents cigonyes, àligues, i d’altres ocells multicolors,...
 
I després d’aquest regal de la natura, la lliçó d’aquesta terra ens la van donar les seves gents, veien com afronten les dificultats i els problemes quan se’ls hi presenten, de manera tant diferent a com ho fem a casa nostra. Vam punxar dues rodes, i sols portàvem una de recanvi. Els del “primer” món trucaríem a la grua i esperaríem asseguts a la cuneta. Aquí la gent lluita de valent per sortir-se’n com sigui, i amb una generositat cap als altres que a casa nostra fa temps que hem perdut, conquerits per l’individualisme, mentre anem arreu amb el nostre cap ple de preocupacions. Tots els cotxes que van pasar es van aturar a ajudar-nos, i finalment vam poder acabar el nostre desplaçament fins a Musoma, a la vora del llac Victòria.
Gràcies Tanzània -i gràcies Àfrica-, per aquestes lliçons que tu i la teva gent ens doneu contínuament.








 

El monstre del llac Victòria

Estant a Tanzània,per col·laborar amb els projectes educatius que ens han dut fins aquí, vam tenir la sort que en John fes servir els seus contactes per visitar una factoria de peix a prop de l’escola a la riba del llac Victòria.

Fa molt de temps que vam veure un documental que es diu ‘La pesadilla de Darwin’. Mireu-la si podeu.
 
En resum, cap als anys 80, funcionaris del banc mundial van creure que la solució ideal pels països de la riba del llac Victòria era l’introducció de la perca del riu Nil, amb la qual esperaven aconseguir: aliment pels ciutadans, divises (per pagar el deute extern que els hi hem “enredat” a tenir), impostos (que omplin les sempre buides i moltes vegades corruptes arques estatals), sous dels treballadors, etc.

La realitat és molt diferent: la perca és un peix carnívor molt depredador que està acabant amb la majoria d’espècies del llac. El seu tamany pot esdevenir monstruós, fins als 200kg, tot i que els exemplars grans que es pesquen, ronden els 50-80 kg. Les factories que s’han establert solen ser de capital estranger (com la que hem visitat, propietat de l’Aga Khan), importen la mà d’obra qualificada (de països com l’Índia), i la mà d’obra nacional sol estar al peu de la cadena de producció. Tota la part aprofitable del peix es fileteja i s’envia per avió (fresca) o per vaixell (congelada) cap al primer món. Què és el que queda doncs aquí d’aquest peix? El cap, la pell i les espines, que és el que va cap als mercats locals. Sí, ho heu llegit bé, aquests “residus” són l’únic aliment que resta a la població del voltant del llac.

Quina despesa energètica tant descomunal suposa fer arribar a la nostra taula un filet de peix com aquest? Doncs brutal.

I al nostre país, quin valor comercial li donem?; doncs, la veritat és que poc. De vegades el veiem amuntegat a la secció del peix, en quantitats exagerades. M’agradaria saber quants kilos de perca s’arriben a llençar al final del dia a cada una de les nostres ciutats. Aliment que s’ha engendrat al cor de l’Africa, i que no servirà per combatre la fam d’aquest continent. Una vegada més, com fem amb tots els seus recursos naturals, l’expoliem sense deixar que s’autogestioni. “Pole” (ho sento) Africa, amb tot el meu cor...



diumenge, 4 de setembre del 2011

Cursos de tardor 2011 a Centres Cívics de Bcn

Ja comencen les inscripcions pels propers 3 cursos que farem aquesta tardor als centres cívics:

* CONSUMIR AMB CONSCIÈNCIA: Serà els divendres, de 5pm a 6.30pm. Al C.C. El Sortidor (Poble Sec). Des del 30/9 al 04/11. 6 sessions, i el preu és de 27€. Les inscripcions són del 05/09 al 17/09. Per a més informació, clicar aquí.


* INTRODUCCIÓ A L'ASTRONOMIA EN FAMÍLIA: Serà els divendres, de 5pm a 6.30pm. Al C.C. El Sortidor (Poble Sec). Des del 11/11 al 16/12. 5 sessions, i el preu és de 22,5€. Les inscripcions són del 05/09 al 17/09. Per a més informació, clicar aquí.

* RECICLATGE CREATIU: Serà els dilluns, de 5.30pm a 7pm. Al C.C.La Farinera del Clot (Espai Antoni Miró Peris). Des del 03/10 al 05/12. 10 sessions, i el preu és de 73€. Les inscripcions són del 12/09 al 23/09. Per a més informació, clicar aquí.

Agrairem que ens ajudeu a donar difusió a la convocatòria. 

Us hi esperem a tots! 



dimecres, 30 de març del 2011

Cursos a Centres Cívics de Barcelona


Hola amics:

Aquest mes posem en marxa els primers cursos d’ECOGLOBAL Bcn, a Centres Cívics de Barcelona, i vull compartir-ho amb tu i els teus, per tal que ens ajudis a donar-li la màxima difusió possible entre totes les teves amistats i coneguts.

Els cursos que impartim són:

*     “Jardí mediterrani al balcó”
Coneixerem les principals plantes aromàtiques i medicinals del nostre entorn. Aprendrem a fer sabó. Farem tallers pràctics (d’infusions, d’oli corporal,  de crema hidratant, de pasta de dents i col·lutori dental). I aprendrem a construir un compostador per transformar la matèria orgànica que generem a casa en el millor adob del mercat. (*)


*     “Taller d’aprofitament creatiu de materials reciclats”
Descobrirem com aprofitar de manera molt creativa materials de rebuig de casa nostra. Transformarem materials i crearem nous objectes, per tal de donar-los noves utilitats. Farem paper reciclat, confeccionarem una cartera-moneder, construirem una làmpara, farem sabó, i crearem una bossa amb agulles d’estendre roba. (*)

Els cursos tindran lloc a 4 centres cívics de Barcelona:

·         EAMP-Farinera Clot: Dilluns 16.30-18h, ReciclatgeCreatiu

o        Inscripcions: 4-12 d’abril. Inici curs: 2 de maig.

o        Adreça: Pl. Carme Monturiol, 10. <M>L1-L2:Clot.

·         CCCarmel (Horta): Dimarts 18-19.30h, JardíMediterrani + 19.30-21h ReciclatgeCreatiu

o        Inscripcions: 29 març-1 d’abril. Inici curs: 5 d’abril.

o        Adreça: c/ Santuari, 27. <M>L5:El Coll-la Teixonera.

·         CCCotxeres Borrell (St.Antoni-Eixample): Dimecres 18-19.30h ReciclatgeCreatiu

o        Inscripcions 11-15 d’abril. Inici curs: 4 de maig.

o        Adreça: c/ Viladomat, 2-8. <M>L3:Poble Sec.

·         CCBesòs (St.Martí): Dijous 18.30-20h  JardíMediterrani

o        Inscripcions: 28 març-2 d’abril. Inici curs: 14 d’abril

o        Adreça: Rbla Prim, 87-89. <M>L4:Besòs Mar.

Ajuda’ns a difondre-ho. Aquesta setmana comencem les inscripcions!

 (*): Pot variar segons la programació concreta del Centre Cívic; consulteu-ne els detalls

dimarts, 22 de febrer del 2011

L'energia i l'estalvi

Aquesta setmana, La Fàbrica del Sol ha organitzat una activitat de ciència, presentada i dirigida pel científic Dani Jimenez: “Viatge al món de l’energia”.
Ha estat un espectacle divertit i entretingut, en el que de manera molt amena hem pogut repassar l’evolució de l’ús de l’energia que ha fet el ser humà des de l’homo erectus fins a l’homo “tecnològicus”.

Hem pogut comprovar l’increment irracional  i insostenible de la despesa energètica de la nostra societat. De fet, importem prop del 80% del total de l’energia que fem servir (petroli, gas natural, carbó i nuclear), sense importar-nos gaire d’on ve, quines conseqüències suporten als llocs d’orígen (per exemple, el desastres ambientals a l’Amazònia i al golf de Mèxic, provocats per les petrolieres), quants anys li queden de reserves al planeta, quines alternatives hi haurà a partir de llavors, etc.

La millor alternativa al malbaratament general que fem de l’energia, és l’ESTALVI. Prendre consciència de lo valuosos que són cada un dels watts de llum que consumim, i que prenguem mesures quotidianes per estalviar el màxim possible, no per que no poguem pagar la factura actual que ens envia Fecsa-Endesa -o qui sigui-, sinó per que per justícia, els nostres fills també tenen dret a fer servir el combustible que durant milions d’anys s’ha anat fabricant  dins la terra, i que en poques dècades, si no canviem la tendència actual, esgotarem irreversiblement.

Per acabar la jornada, en Dani ens ha fet vibrar -literalment- a tots els assistents, amb una cadena humana on ens hem passat una divertida “enrampada”. Activitat familiar molt recomanable, de debò!